Enguany teníem festers, així que la cosa ja estava encaminada, anàrem fent un recorregut buscant on vivien, i si de camí queia alguna albà, això que es trobàvem. Menció especial per al nebot de la festera major, que ja de menut vol per tot i per tot sentir a botifarra, i tant que el va sentir!!!, li van dedicar una albà i va aguantar les dos nits sense pegar cap becadeta.
Ja acabant la primera nit vaig sentir algú que volia sang a les albaes, i també algú que passava per allí va dir que havíem tingut prou amb uns quans repelons.
Les albaes van estar correctes, i en van haver algunes molt ocurrents. El versador versava segons la informació que li passaven, si hagués tingut informació un poc més picarona, les albaes hagueren estat més divertides.
Bé l’any que ve, més albaes.
Un vídeo de propina
No hay comentarios:
Publicar un comentario