Un clàssic de fà ja uns quans anys, més de cinc. En acabar les festes a la Llosa anem als moros de Castelló. Com tots els anys, molta gent a la plaça de l’ajuntament per fer el recorregut. Raimi ens prepara el camí buscant comparses mores i cristianes, i de pas, algun polític que altre. Són albaes llarguetes però poc a poc ho han acurtat, per què eixia molta gent i acabàvem quatre gats.
I això sempre, en acabar a la porta de l’ajuntament, hi ha coca i mistela per als més durs que ens han acompanyat tota la volta.
Enguany teníem festers, així que la cosa ja estava encaminada, anàrem fent un recorregut buscant on vivien, i si de camí queia alguna albà, això que es trobàvem. Menció especial per al nebot de la festera major, que ja de menut vol per tot i per tot sentir a botifarra, i tant que el va sentir!!!, li van dedicar una albà i va aguantar les dos nits sense pegar cap becadeta.
Ja acabant la primera nit vaig sentir algú que volia sang a les albaes, i també algú que passava per allí va dir que havíem tingut prou amb uns quans repelons.
Les albaes van estar correctes, i en van haver algunes molt ocurrents. El versador versava segons la informació que li passaven, si hagués tingut informació un poc més picarona, les albaes hagueren estat més divertides.
Ahhhh, un oblid, van debutar dos tabaleters del poble, Pep i Marc, que també van tindre la seua albà, cosa que no poden dir tots (debut+albà), i el padrí va ser de luxe, Pep Aspas d'Alcantera del Xuquer, una màquina al tabal que també es va acompanyar a les albaes de Castelló de la Ribera el dia 26 d'agost.