Després d’una arribada escalonada i amb xicotets incidents, estàvem a les 10:40 a Loriguilla. Varem ser rebuts per dues falleres que ens convidaren al casal, allí vam sopar gràcies a la seua cortesia, tothom sap malcriar músics. Com que hi havia gent que no havia pegat un mos a casa, va vindre bé aquest descans abans de començar.
No ha pogut estar l’equip titular de Lola, Botifarra i Angelino, però els reserves Luis, Lola i Pepe, estigueren a l’altura, i més tenint que fer-les en castellà. Les primeres arrancaren a l’escenari, i els aplaudiments senyalaven que havien agradat.
Eixirem al carrer, i anaren caient una darrere l’altra, sorpresos per l’arquitectura sense pisos, pels adossats amansionats i les cases redimensionades; el poble vell va passar a millor vida baix l’aigua del pantà que porta el seu nom.
La primera parada va ser la última i fou a casa de la fallera major. Ens oferiren líquids variats, menció especial per a l’anís Marie Brizart, amb una dolçor que feia sospitar l’antiguitat de la botella, segur que havia dormit al “mueble-bar” del menjador un mínim de 10 anys, per desenroscar el tapo ensucrat i soldat a la botella gastarien unes alicates d’electricista professional. Al mateix moment, escoltarem uns acudits i imitacions que animaren el final de l’acte, fent esclatar rialles i alguna llagrimeta.
L’actuació tocava al seu fi, i tal com arribarem se’n anàrem: escalonats.
P.D.: A la pròxima actuació, tinc que afinar mes el LA o baixar de la figuereta (no bufar tant).
Pròxima actuació: Dia 15 de març a Rotglà-Corberà.
Prepareu-se per als “suspiros” i la mistela, que de segur que eixirem ben ensucrats.
