A l’arribar, mirant des de dins del cotxe, per la finestra, al fons del carrer, la plaça de la Torreta i moltíssima gent, si moltíssima gent. Eren les 12 de la nit i l’espectacle anava amb minuts de retràs. A l’entrar a la plaça la gent ens rodeja però falta la resta de l’equip. En uns minuts estem tots al complet, tocaors i cantaors, i ¡¡¡¡¡¡ falta un acompanyant per a que ens guie i ens conte coses de la gent i del lloc. Toquem un parell i eixim pel carrer més prop. La filla del tio Catarro ens va portar per tots els carrerons i plaçetes i cantaren allà on va dir ella.
MOLTA GENT
Menció a l’espontani que amb veu cazallera replicava i replicava, mol graciós de primeres i cansino de finals.
Al finalitzar les albaes varem interpretar una muixeranga que va eixir bordà, un músic-mecànic que va vindre tota la nit gravadora en ma. va felicitar a Gerard efusivament.
I per rematar una bona feina varem acabar la nit, tal qual varem començar, el mateix dia i la mateixa nit de l’any passat, a casa del tio Catarro. Allí menjarem, beguérem i xerràrem, molt ben arropats.
A CA EL TIO CATARRO
